CONTE: "LA CABRETA"

LA SETMANA PASSADA VAREM REPRESENTAR UN CONTE QUE NA SOL JA ENS HAVIA CONTAT MOLTES VEGADES.
PRIMER VAREM PENSAR QUANTS PERSONATGES NECESSITAVEN, VA SORTIR UN VOLUNTARI PER FER EL PAPER DE CADA PERSONATGE I ES VAREN DISFRESSAR. PER ÚLTIM VAREM COL.LOCAR LA CLASSE PERQUÈ SEMBLARA UN ESCENARI. 

AQUEST ÉS EL CONTE I AIXÍ ÉS COM VA QUEDAR.

SA CABRETA

Vol dir que açò era una dona que tenia tres filles. També tenia un hort a on hi havia verdura de tota casta.

Un dia, quan sa mare se va resoldre de fer es dinar, se va trobar sense gens de julivert. Va cridar sa filla major i li va

dir:

"Mira, vés-te’n a s’hort a dur-me un poc de julivert

; i frissa, que l’he de mester tot d’una."

 

Ella se’n va deng-deng cap a s’hort; i quan arriba, veu una cabra que, espipellada va, espipellada ve, se menjava es julivert. Quan ella ho veu, li diu:

"Cabreta, què fas aquí?"

I ella contesta:

"Me menj es julivert."

"I per què te’l menges?"

I ella, amb una veu molt fonda que feia por, va contestar:

"Perquè som sa cabra encabridada,

amb sa pell reveixinada,

amb es peus, aguts, aguts;

tots quants ne són vinguts,

a tots me’ls he beguts.

I ara te beuré a tu. Nyam!"

I se la va passar amb un glop, tota sencera. Sa mare, qui frissava prou, perquè el necessitava prest, an es julivert, quan va veure que sa filla major s’estorbava tant a tornar, cridà sa filla segona i li va dir:

"Ja pots córrer cap a s’hort deveres, a veure com és

que sa teva germana està tant estona a dur-me es julivert."

Ella se n’hi va, i per aumon va afinar sa germana, però sí sa cabra qui escapçava es julivert amb ses dentetes, i just que la veu ja diu:

"Cabreta, què fas aquí?"

"Me menj es julivert"

respon ella.

"I per què te’l menges?"

"Perquè som sa cabra encabridada,

amb sa pell reveixinada,

amb es peus, aguts, aguts;

tots quants ne són vinguts,

a tots me’ls he beguts.

I ara te beuré a tu. Nyam!" 

I també, d’un glop, se la va enviar.

Quan sa mare va veure que cap de ses dues compareixia, se va pensar que s’havien entretingudes o embadocades per no res, i va cridar sa petita perquè anàs a corrents a cercar-les, i que li duguessin prest es julivert. 

Ell què me’n direu? Sa petita hi va anar i li va

passar lo mateix. Just que

arriba, fa sa mateixa pregunta a sa cabreta, i aquesta bada sa boca, pega sota i d’un glop se la va passar dins sa butza. 

Sa mare no sabia què pensar quan va veure que totes s’estorbaven tant a tornar; per fi va cridar sa moixeta i li va dir:

"Moixeta, ja pots córrer a veure si trobes ses meves

filles que som enviades a s’hort a cercar julivert; no vénguis que no tornin totes."

I sa moixeta, mèu-mèu, ja és partida cap a s’hort a veure si else trobaria; però així que arriba, lo primer que va veure va esser sa cabra, i també li diu:

"Cabreta, què fas aquí?"

I ella contesta:

"Me menj es julivert.

"I per què te’l menges?"

"Perquè som sa cabra encabridada,

amb sa pell reveixinada,

amb es peus, aguts, aguts;

tots quants ne són vinguts,

a tots me’ls he beguts.

I ara te beuré a tu. Nyam!"

Pega sota i també se la va beure sencera; però quan ella fou dins sa panxa de sa cabra, se posa a rascar amb ses ungles amb tota sa força; i sa cabreta, bons bels, i ella venga rascar fins que li va foradar sa pell, i ella i ses tres germanes juntes van sortir i deveres se’n van

anar ben alegres cap a ca seva.

* Recollida per Andreu Ferrer Ginard de Bartomeu Po

ns Moll, des Migjorn Gran, i

publicada per Edicions Nura (1982) a

Rondaies de Menorca

(1)